D'ALMERÍA A ROTA (ESTRET DE GIBRALTAR)

tangaroa2018
25 jul 2017
4 Min. de lectura

Avui, tot just un mes de casats, dos regals: dofins que ens venen a veure i pesca x 2!😋

El Mar d'Alborán ens rep amb onades llargues i magestuoses però conforme passen els dies, es va clamant i també el vent el que ens obliga a fer singladures ben curtes a vela i cenyint per recórrer en algunes ocacions 10-15 milles cap al sud però ens permet descobrir racons i cales presioses per fondejar i gaudir de la bona pesca:-)

El litoral ésconegut a El Mar de Plástico, dels hivernacles a tota la costa d'Almería, que cobreixen una extensió immensa que pot veure's amb el google earth, impressionant!

Refugiant-nos de les ratxes dobtades de 23 nusos, entrem al port d'Almerimar, un port ben lleig ple d'apartamens deshabitats, però hi ha també tot els serveis necessaris i aprofitem per construir la caixa del compressor i fer altres millores al Tangaroa.

Lloguem un dia un cotxe per anar a descobrir Las Alpujarras d'Almería: Berja, Alcolea, Laujar de Andarax (on comprem oli), Beires, Almócita, Fondón, Padules (Bar Restaurant Abad on tenen una varitat de croquetes impressionant!), Ohanes... Poblets petits i tranquils i alguns paisatges al més pur estil far west!

Després de dinar, fem via cap a Las Alpujarras de Granada, molt més verd i pobles ben singulars: Juviles, Trevelez, Portugos, Bubión, Capileira i Pampaneira.

Enfilem cap a Adra ("como los perro") i amarrem al Port de la Junta de Andalucía (20€/nit). El funcionari del port ens acomanya al Bar La Palmera, un bar ben típic de canyes i tapa i locals parlant a grito pelao... Per dinar, un bon lloc és el Restaurant Coínes.

L'endemà sortim cap a Almuñecar amb 5 nusets i les canyes tirades. Quan les pugem a l'açada de la Ensenada del Zacatín, sorpresa: una tonyina a cada canya! Ens regalem un sopar de luxe fondejats a la Ensenada de los Berengueles, al costat d'Almuñecar.

Aprofitem la tranquil·litat de la cala per fer un marmitako i conserves amb les tonyines pescades.

Al costat d'aquest bonic racó, hi ha la Marina del Este, un petit port enclavat a les muntanyes molt boniquet on hi ha dos mini supermercats, i una benzinera ben curiosa ;-)

Gestionant la misèria de 3-5 nusets avancem poques milles i coneixen altres racons d'aquesta costa buscant bonics llocs per fondejar com les cales de Maro, hi ha però força tràfic de motores amunt i avall tot el dia...

Veient que no podem arribar a Gibraltar amb el vent que bufa aquests dies, fem nit a Vélez-Malaga on degustem uns bons espetos, i l'endemà seguim fins a Fuengirola. Trobem una boira espessíssima i humida que no ens deixa veure a més de 10 metres! Aconseguim fondejar a la cala de Fuengirola, davant del Port i assistir a l'activitat estiuenca de la zona: motos d'aigua i motores a tota castanya a ritme del "despacito" i edificis dels anys 70 a tot el litoral oferint tot tipus de menjars pels guiris. Sortosament, som a la terra dels exquisits espetos!!

L'endemà al matí, ens deperta un noi jove pujat a la plataforma del Tangaroa perquè "quería hasé el pigüino"... Sense vent, posem rumb a una zona més tranquil·la: Playa de Artola (Cabo Pino), una platja verge per fi en aquest litoral tan massificat arreu. Això sí, les motos d'aigua segueixen estan a l'ordre del dia també en aquesta cala i la boira persistent.

Finalment podem posar rumb a Gibraltar, no hi ha gens de vent i ens obliga a anar a motor durant 7 hores i quan ja divisem el Peñón es desperta el vent i podem acosta-nos-hi a vela, que hem de plegar just a temps quan comença animar-se, arribem ràfegues de 33 nusos i mar creuada enmig de l'estret, el Tangaroa es menja les onades que llisquen per sobre la coberta i n'embarquem algunes, beneït papamòbil! El Capità enfila l'entrada cap a La Línea de la Concepción entre aquest mar i vent i podem fondejar a la cala davant de la Línea, entre altres velers i el port al costat.

Descobrim que no es pot entrar en dinghi al port, i no és recomanable deixar-lo a la platja, només pot deixar-se doncs al Club Nàutic per 6€/dia. A la nit entenem perquè: comença una desfilada constant de zodiacs carregades de fardos perfectament organitzats amb els traficants que els esperen a terra per descarregar el tabac i droga. Un d'ells fins i tot s'amaga rera el casc del Tangaroa mentre espera el seu contacte a terra i en preguntar-li què fa ens diu que "tranquilo Jefe, que no le vamos a tocar naaaa, estamos aquí escondíos"...

Visitem el Mercat de la Línea -tota una experiència- i passem un dia a Gibraltar: un cop creuada a la frontera, som a Gran Bretanya: autobusos dobles vermells, fish&chips, Guiness... Dedueixes que no hi ets quan parles amb els barmans amb els seu característic spanglish.

Lloguem un cotxe per conèixer la zona: Tarifa (paradís del Kytesurf, on degustem una tonyina espectacular i passegem pels bonics carrers de la ciutat), Vejer de La Frontera, Barbate (on veiem el nostre possible proper destí) i recorrem els clàssics: Punta Paloma, Punta Caraminal i Cabo Trafalgar.

Dia tranquil per passar l'Estret de Gibraltar, a pura vela, i fondegem al costat del far de Tarifa. Bufen ràfegues fortes i mar de fons però el lloc és espectacular.

L'endemà seguim fins a Barbate i fondegem al costat del port. A la nit bufen 25 nusos i el mar està pesadet. Decidim entrar a port l'endemà, un port molt allunyat del poble, car i sense serveis. Decobrim la Coperativa de pescadores del Atún, el millor lloc per degustar les diferents maneres de cuinar la tonyina d'almadraba d'aquestes terres.

El Watt&Sea perd per una de les juntes, així que el desmuntem i després de parlar directament amb la fàbrica de La Rochelle, l'enviem per missatger perquè el revisin. No ens el podran entregar fins que tinguem una adreça més o menys fixa on poder enviar-nos-el, que estimem serà a Madeira.

Proper destí: Rota. Ens sorprèn una bonica i tranquil·la ciutat en plenes festes d'estiu amb música de flamenco-jazz a la plaça. El nostre veí al port de Rota és portuguès i ens recomana que no deixem de visitar Faro.

Seguint els seus consells, posem rumb cap a Faro: ens esperen 29 hores de navegació acompanyades de dofins.