CARIB

TANGAROA
3 feb 2018
14 Min. de lectura

Comença aquí el nostre relat pel Carib, que iniciem al punt d'arribada, Martinique, i les properes illes que anirem visitant fins que els huracans ens obliguinn a marxar cap a unes altres latituds.

MARTINIQUE (febrer 2018)

Fondejats de nou a la Badia de Le Marin (Martinique) per fer revisar una anomalia de connexió del what&sea per Caraïbe Marine: 3 hores a 65€/hora i sembla que el problema persisteix. A més, s’han carregat la rosca del cargol d’amarre de l’hèlix i l’han refet esbiaixada, a veure si no ens salta a mig camí o si no fa masses vibracions...

Anem a passejar a Le Marin i veiem sortir una bonica embarcació mentre prenem una cerveseta a pet d'ona.

La Rosa és encara amb nosaltres un dia més: lloguem un cotxe i anem a conèixer la banda est de l’illa abans d’anar a l’aeroport, parem a Le Vauclin: un poblet de pescadors, especialment de “lambi” i llagostes!

Continuem fins a Presqu’île de la Caravelle parant a Spotourne (platja de somni deserta amb una escola de vela) i a Baie de Tartane, on dinem un pollastre davant la platja de badia a l’ombra dels imperiosos arbres i palmeres.

Acompanyem a la Rosa a l’aeroport recordant grans moments viscuts a la travessa plegats, una alegria tenir-te a bord Rosa! I gràcies per tot el teu ajut i bon humor en tot moment!!

De nou solets al Tangaroa, confirmem bon parte per marxar demà rumb a Bequia. Fem les darreres compres a Le Marin, hissem de nou el gènova i posem rumb a Bequia, 80 milles passant per Santa Lucia (amb lluna nova) i Sant Vincent on a poques milles de vèncer la punta sud cau el vent i ens fa anar de bolid unes hores, obligant-nos finalment a posar 30 minuts de motor per anar a buscar el vent entre illes que ens permet arribar finalment a vela fins Admiralty Bay de Port Elisabeth (Bequia) abans que es faci fosc. Ens venen a veure una família de dofins i ocells que intenten, sense sort, caçar els peixos voladors!

BEQUIA (febrer 2018)

Fondegem en les aigües cristal.lines i fons de sorra d’Admiralty Bay, a la capital de Bequia -Port Elisabeth- i port d’entrada també al país (Saint Vincent and the Grenadines). La badia està rodejada de cases de colors, se sent música reggae, i és plena de venedors ambulants tant a terra, venent fruites i verdures, com a mar que venen a oferir-te des de gel, aigua, dièsel, taxi, reparacions o servei de bugaderia, a llagostes encara vives aproximant-se petites embarcacions de color.

Baixem dilluns a primera hora a fer el “clearance” (entrada oficial al país), i tenim el primer ensurt: l’oficial ens diu que per no haver-ho fet el dia abans (tot i ser diumenge), hi ha una multa de 5.000 ECD (uns 1.800€) Per sort, l’oficial de Duanes creu en la nostra bona fe i ens perdona la multa, pagant només l’entrada al país (75 ECD = 25€). Buuuuf...!!!

Bequia és una petita i tranquil.la illa al sud de Saint Vincent (la capital), de tradició ballenera, amb una població amb avantpassats de balleners provinents de Nord-Amèrica, grangers escocesos, francesos i esclaus d’Àfrica. Ex-colònia anglesa, parlen créole i anglès.

Té bàsicament 2 llocs per fondejar: Admiralty Bay a l’oest (on som) i Friendship Bay al sud. Hi ha també boies però no son gaire fiables, pel què amb les ratxes de 28-30 nusos estem molt més tranquils amb la nostra Rocna. Anem caminant fins a Friendship Bay passant per Princess Margaret Beach i Lower Bay Beach on les palmeres i manglars besen la sorra i també “manchineel trees”, uns arbres preciosos però altament perillosos per ser tòxics els seus fruits (com petites pomes) i les fulles! Creuant part del bosc i les fortes pendents que separen les dues cares de l’illa arribem a Friendship Bay, un lloc paradisíac i molt tranquil, però malgrat l’escull que sembla protegir-la, el mar entra amb força pel que descartem venir-hi a fondejar. La platja és plena de palmeres i cocos, així que ens proveïm de la natura;-)

Com a ex-colònia anglesa, la gastronomia no és el seu fort i a més, es tot caríssim! Així que amb bons productes locals i els que portem d’altres llocs, fem el millor pa i pizzes de l’illa i ens acostumem a fer horari de gallinetes com les que ens desperten cada mati a quarts de 7 del matí, dinem a quarts d’una i sopem sobre les 7, quan se’n va el sol.

Contactem amb Tyrone Caesar de Caribean Diesel per revisar el sistema hidràulic que ve a bord per ajudar-nos a purgar el circuit i compartim una cerveseta a bord, un cop tot revisat. Demà farem més proves i esperem que tot funcioni!

Visitem a en Tyrone al seu taller, darrera de l'església del carrer principal. Té una llarga experiència en carguers i altres empreses durant molts anys i una seva passió per la mecànica, especialment pels Perkins, i facilita les coses a qualsevol problema mecànic a bord. sens dubte, una bona adreça a tenir en compte a Bequia.

Estem uns dies de guàrdia a bord, beneïnt la Rocna que aguanta divinament les ràfegues de 33 nusos. Això sí, ben alimentats amb el deliciós pà fet a bord i el perfum que ens deixa.

Coneixem al Stephen Hardt, un músic nordmericà que acaba sent el nostre ambaixador de Bequia. Ha estat venint a aquest illa periòdicament cada any durant un mes i tenim la sort de compartir amb ell grans moments i conèixer personatges i indrets de l'illa. Anem plegats fins al poblet proper a Friendship Bay a dinar al Toko's, que l'Stephen coneix, i ens prepara el plat créole deliciós, amb peix, llagosta i lambi frescos.

Thank's Stephen for this lovely day.

Ens visita un agoserat ocell al balco de proa que ens vigila atentament cada moviment;-)

Trobem finalment la bona finestra per marxar de Bequia per anar fins el nostre proper destí: Tobago Cays, però de camí la bellesa i la tranquil·litat de Canouan ens captiven i decidim quedar-nos-hi uns dies, fondejats al costat de White rock, on anem a fer-hi una immersió.

CANOUAN (febrer 2018)

No tenint inicialment previst parar a Canouan, ens sorprèn la seva bellesa de platges verdes i muntanyes. Decidim aturar-nos-hi uns dies per descobrir aqeust petita illa: al nord ocupada per un resort exclussiu i vistes privilegiades de l'illa, i el sud banyat per platges d'aigues cristal·lines i per una petita població amb serveis molt bàsics, molt poc turisme i fondeig molt tranquil. Aprofitem per fer una petita immersió al costat del fondeig a Charlestown Bay. Aprenem aquí a fer el Ti-Punch, gràcies a les explicacions de l'Ezra del Coconut Bar, un lloc ben recomanable per contemplar la posta de sol i xerrar amb l'Ezra.

Aquest illa és plena de tortugues terrestres! :-) I a mar, desenes de velers naveguen entre illes cada dia, divisem el nostre proper destí Tobago Cays, a 5 milles de Charlestown Bay (Canouan).

TOBAGO CAYS (març 2018)

Sortim de bon matí rumb a Tobago Cays, un través de 5 milles amb ràfegues de 25 nusos, entre illes hi ha una corrent forta i uns esculls brutals que protegeixen els Tobago Cays, un parc natural impressionant on el fondeig costa 10 ECD (3€/dia) i un indret absolutament verge. Només els "local vendors" que venen cada dia a oferir-nos pa, aigua, banana cake, llagosta... Portem prous provisions per passar un dies "a lo salvaje".

Fondegem entre les dues illes que donen entrada als Tobago Cays, en aigües absolutament turqueses i visites diàries de tortugues.

Anem a fer snorkel a l'escull de la cara nord dels Cays (el diving només es pot fer a través d'un dive centre i és caríssim!), ens rodegen bancs de salpes, globus, cofres, papallones, llenguados a la sorra, una barracuda gegant i com no, tortugues precioses.

Finalment ens decidim a provar la llagosta: una bèstia de 3 o 4 kg que no trobem el moment de sacrificar... Trobem l'excusa perfecta per obrir el Recaredo que ens va regalar la Lali, gràcies Lali!!! :-) Està exquisit però decidim que, pel futur, aquesta dura experiència de sacrifici ja l'hem viscuda... Done!

Ens visita una agoserada merla, en busca de menjar, acompanyant-nos amb els seus cants de reclam;-)

Coneixem a en Diego i la Georgia del Brasil. Tenen un northwind com l'Onyx, l'Unforgettable. El van comprar a Grenada després de perdre el seu veler durant l'estació dels huracans l'estiu passat a Virgin Islands. Esperem retrobar-los a Prickly Bay (Grenada), els nostres propers destins... Els veiem marxar mentre nosaltres posem rumb a la propera illa: Petit Saint Vincent.

PETIT SAINT VINCENT (març 2018)

5 milles separen de Tobago Cays de Petit Saint Vincent, que naveguem amb el gènova amb un vent del través i aleta i corrent lateral fins al fondeig davant del resort exclussiu de l'illa (1.200€/nit). És una illa privada on només és permès baixar a terra a través del dinghy dock del bar del resort i recórrer la platja de sorra blanca fins la punta de l'illa. Després de l'aglomeració de velers i catas de Tobago Cays, apreciem estar fondejats en un lloc tan tranquil (6 vaixells) i aigües igualment cristal·lines, que ens permeten netejar el fons del Tangaroa. Postes de sol espectaculars i lluna plena!

A menys d'1 milla hi ha l'illa de Petite Martinique, pertanyent ja a Grenada pel què suposadament has d'haver fet el check-out de Saint Vincent and the Grenadines, però entre aquestes dues illes tot sembla transcórrer ense problemes, no havent-hi cap problema per visitar l'illa veïna i agafar provisions (bastant més econòmic que a les illes precedents), i on s'hi respira un molt bon ambient. Aprofitem doncs per compar provisions necessàries per seguir la nostra singladura cap a Union Island.

UNION ISLAND (març 2018)

El nostre visat per Saint Vincent and the Grenadines s'acaba el 4 de març i el darrer port on podem fer el check-out és Union Island, així que posem rumb a Clifton Bay per poder fer la paperassa. Fondejats a la badia, anem a Customs and Immigration (amb funcionaris estressadíssims) que finalment aconseguim que ens facin els papers necessaris per sortir del país. El poble és bastant turístic i car. Coneixem en Nicolas, un francès que té una escola de kyte (Happy Kyte) i un bar (The Loft) que ens explicar com fer la llet de coco i les seves utilitats (amb cereals, cafè amb llet, per cuinar...); fem proves i està boníssim en totes les seves variants!

Coneixem també en Jaime, un capità veneçolà que ens acaba de convèncer d'evitar visitar Los Roques y Aves de Barlovento. El país està molt malament i ens explica casos d'assalt i de corrupció policial que ens acaben de decidir a fer la travessa directa cap a les ABC. Una llàstima no poder parar en aquestes dues illes que segur són un paradís però decidim no córrer el risc.

Hi ha un petit bar en un illa artificial enmig de la badia ben curiós i simpatic;-)

CARRIACOU (març 2018)

A les 8.30h del matí podem rumb a Carraiacou, 7 milles amb vent de través i aleta amb 2 riços a la major i una mica de gènova, fins a la badia de Hillsborough per fer el check-in al nou país: Grenada (95 ECD = uns 30€).

La policia de Grenada ens diu que ha d'anar a l'aeroport i que tornem en mitja hora. Mitja hora més tard la trobem pel poble i ens aconsella on comprar verdures i fruita. Trobem un lloc fantàstic al carrer principal passat el mercat del peix on comprem el "Callalou", una verdura local similar als espicacs o les bledes amb unes fulles gegants. La noia de la botiga ens ensenya receptes de com cuinar-la. Tornem a a Immigració i la policia ens fa els papers mentre ens confirma com cuinar el “callalou” explicant-nos que és el plat típic dels diumenges a Grenada: coure'l al vapor i afregir-lo després amb oli d'oliva amb ceba, all, sal i nou moscada (típica del país) i pot agegir-s'hi també llet de coco.

Decidim anar a fer proves, descobrint que a més, és diumenge!

Desfondegem a vela a Hillsborough i tornem a fondejar a vela a Sandy Island, una illa deserta paradisíaca rodejada de tortugues que surten a respirar a superfície al voltant del Tangaroa que resulta estar replet de peixets amagats dels deprededors més grans que els ataquen per mar i aire, la pesca del pobre banc de peixets dura tota la nit.

Baixem a l'illa i ens trobem uns canadencs de picnic amb uns amics i ens regalen una cua de llagosta que els sobra del seu banquet... aquest nous país no ha parat de sorprendre'ns des que hem arribat!

No podem quedar-nos més dies en aquesta illa, s'aproxima un vent que no ens permet tenir un fondeig còmode i posem rumb a Tyrell Bay, una badia més protegida de l'est que entrarà.

Tyrell Bay és una bonica badia de fons de sorra, un escull a una banda de la badia i manglars a l'altre, amb un varador que sembla ser el més económic del país. Hi ha un bon supermercat (Alexis) on trobar molt més del que estem acostumats darrerament.

Coneixem a l'Steve i la Carol de l'Innamorata II, una parella encantadora que tenen també un bonic ketch i compressor a bord i porten un penjoll amb el símbol del Tangaroa! Anem amb ells a prendre unes cerveses i coneixem 3 parelles més de l'associació anglesa de creuristes oceànics (OCC), tots anglesos i molt simpàtics: Frank & Mandy, Alan & Avryl, Bill & Laureen.

Decidim marxar de Carriacou sense haver conegut tot el què hi havia en aquesta bonica i tranquil·la illa on els fons semblen ser els millors per poder bussejar però l'est es posa més fort i enterboleix els fons. Fetes les provisions, posem rumb a la nostra proper illa: Grenada.

GRENADA (abril 2018)

30 milles ens separen de True Blue, al sud de l'illa de Grenada, però decidim fer nit a Saint George’s, la capital, on es pot fondejar a la sortida del port. La travessa va de meravella fins que les ràfegues de 30 nusos comencen a fer-se pesades i hem de cenyir per acostar-nos a la costa. La banda est de l'illa sembla molt bona per bussejar però és parc natural i no es pot fondejar. Descansats a Saint Georges, continuem l'endemà fins a True Blue, una petita badia amb un sol hotel-restaurant i un petit supermercat a uns 15 minuts caminant. L'est entra bastant directe i el fondeig resulta incòmode (mar de fons) i l'aigua està bastant remoguda, així que, si més no aquests dies, de “True Blue” no té massa. Passats 2 dies, anem a fondejar a Prickly Bay, una badia on semblen venir a parar tots els navegants. I així, és, retrobem a l'Steve i la Carol, en Bill i la Laureen, en Diego i la Georgia, la troupe d'anglesos venen en uns dies i en Dominik, que vam conèixer a Porto Santo i vam retrobat a Martinique amb la Jessica, vindran també cap aquí!

Coneixem també en Vicenç i la Iolanda d'Eivissa, que havien estat a Badalona preparant el Suret, i tenen una bossavela d'en Joan i l'Esther! Que petit és el món... Amb ells compartim fantàstics moments, entre ells el repte de ciunar uns bons peus de porc;-)

Cada dia a les 7.30h al canal 66 (VHF) hi ha un butlletí informant del temps, events socials, oportunitats i anuncis. Els navegants intercanvien informació molt útil per la comunitat. Al bar de la marina hi ha bona wifi i hi ha cada dia activitats: ioga i tai-chi pels matins (les classes les fa un navegant canadent que ho anuncia cada matí al canal 66, Umido), domino, bingo, cinema a la fresca i música en directes al vespre, on venen també molta gent local. És un bon lloc de reunió per a tots els navegants, i bàsicament l'únic que hi ha!;-) Al migdia fan menus força bé de preu i la pizza és prou bona.

Descobrim l’interior d’aquesta illa amb l’Steve i la Carol, recorrent amb en Matthew la costa est (St.George’s, Dragon Bay, Halifax, Gouyave, Victoria) fins al nord (Sauteurs) i el bosc interior enmig de l’illa (Annandale Falls). Visitem una fàbrica de nou moscada (introduïda a l’illa el 1844 des d’Indonèsia), l’olor que desprèn només aproximar-se a la fàbrica és boníssima! I coneixem les espècies de l'illa (cacao, llorer, nou moscada, canyella)

Visitem també la fàbrica de xocolata Jouvay, del fruit del caco (visitat per un geko) a les plantacions fins al petit tast exquisit de xocolata negra...mmmhhh

Per últim, la destil·leria de rom Rivers. Veient les instal·lacions ningú diria que pugui sortir aquest rom! Les canyes de sucre s’amunteguen a terra i l’olor de fermentació envaeix l’espai.

De camí de tornada, parem a Annandale Falls, una petita cascada enmig d’un bosc primari que impera a la zona central de l’illa.

Aprofitem per fer millores al Tangaroa: portar aigua salada fins la pica, refent les connexions existents i idear un sistema per recollir l'aigua de la pluja que pot arribar -en temporada de pluges tropicals- a ser de 300 litres en mitja hora!

Ens retrobem amb la Georgia de l'Unforgettable III (que vam conèixer a Tobabo Cays), amarrat al port de Prikly Bay, mentre en Diego ha tornat al Brasil unes setmanes. I dies més tard arriben en Dominik, la Jessica i l'Adolf. Compartim junts grans moments, entre ells l'aniversari de la Georgia a West Indies Beer.

En Dominik i la Jessica marxen cap a Tobago Cays on possiblement ens retorbarem en uns dies.

Coneixem en Louis (anglès) i la Theresa (de Trinitat Tobago) del Moody, els nostres entranyables veïns de fondeig amb qui compartim soparets i xerrades a amb vi Sud-africà que compren en garrafes de 3 litres! En Louis és un gran navegant amb moltes milles recorregudes per molts mars i oceans i ara creu que ja és temps de retirar-se malgrat l’energia que no l’atura de viure feliç a bord.

Aprenem a cuinar amb productes locals, entre ells els plàtans verds, fent xips de plàtan, que queden boníssims! Sense deixar de fer el nostre pa tradicional, pastissos amb els cocos i/o plàtans madurs, truita de patata i ceba, lasagna o melanzane a la parmiggiana.

Sense gairebé adonar-nos hem passat aquí 4 setmanes, que ens han permès d’una banda fer millores al Tangaroa, i de l’altra conèixer més la zona, la gent local i altres navegants. Això sí, hem hagut de netejar el casc cada setmana, l’aigua té molts nutrients i restes de la canya de sucre amb la que fan el rom a la badia del costat. L’aigua és càlida i tèrbola i descobrim que un cranc ha fet casa sobre la pala del timó, amb petits blenis que no s’espanten!

No trobant encara la bona finestra per sortir, celebrem el meu aniversari a Grenada. En Joan treu hores sense que m’adoni per fer un collar i unes arrecades amb unes llavors que vam trobar a Bequia que ens van agradar molt i que sembla ser porten sort! Una cosa tan simple com una tanca d’un collar o el complement per les arrecades resulta una missió impossible de trobar a Grenada, així que, compinxat amb la Jèssica i la Geòrgia, en Joan aconsegueix un resultat perfecte i preciós: 120 peces perforades una a una en gairebé 12 hores i 3 broques sacrificades! I al vespre, sopar al Tangaroa amb els Surets! Ens regalen un llibre xulissim: “Anchorages in South Pacific”, esperem compartir-ho plegats!

Coneixem a en Marco de la pizzeria Porto Mare i la seva parella, l’Atenea gràcies als Surets. Es volen comprar un veler de fusta i volen fer abans una inspecció amb algú que n’entengui i no saben ni troben qui podria fer-ho. En Joan li dóna algunes opcions per trobar algú per fer la inspecció de vaixell i al final accedeix a fer-la ell mateix el dia que els vagi bé. S'apunta en Suret i ja ens teniu a tots plegats a veure un veler de fusta d’11 metres del 1978 a Saint David’s. El propietari, un anglès molt ben parit i fan dels vaixells de fusta, que després de creuar l’Atlàntic 4 vegades -la darrera amb la seva dona i dues nenes petites- es ven el vaixell perquè han comprat un veler més gran que està restaurant i posant a punt, amb el cor trencat de vendre’s el seu petit veler on han estat tan feliços però il·lusionats que se’l puguin quedar el Marco i l’Atenea. Després de 2 hores d’inspecció completa amb el propietari amb el veler suspès a la grua i portant-lo de nou al moll, sembla que el Dhanu pot ser un nou bell projecte pel Marco i l’Atenea: ànim nois!

Última nit a Grenada, ens aventurem amb els Surets i l’Atenea a anar al nord de l’illa, Bathway Beach al Parc natural de Levera, a veure desovar les tortugues llaüt! 1,30h de carretera plena de sots, gossos i conductors temeraris amb els llums llargs... En arribar a l’accés a la platja el trobem tancat pels guardes de l’associació Specto que protegeixen la platja durant l’època posta d’ous d’aquestes tortugues, les més grans de l’espècie (poden arribar a medir 150 cm i pesar 400 KG!

Ens volen fer pagar 20 USD, però gràcies a la negociació de l’Atenea (mestra de l’Escola Montessori de Grenada), paguem finalment 15 ECD (5€). Portem sopar improvitzat entre tots i tot just quan comencem a sopar ens avisen que està arribant una tortuga per posar els ous. Caminem al llarg de la platja a les fosques i bingo: una tortuga llaüt gegant (140 cm) està preparant el cau per deixar-hi una cinquantena d’ous.

Els voluntaris de l’associació Specto recullen els ous per dur-los al viver on d’aquí uns 70 dies neixeran tortuguetes! La tortuga llaüt tapa bé el forat (no adonant-se que els ous de fet ja no son allà), aplana tota la sorra amb les seves llargues aletes, està esgotada però no s’atura abans d’emprendre de nou el camí cap al l’oceà des de la platja on retornarà a posar-hi ous en unes setmanes, i les seves Tortuguetes també ho faran a la mateixa platja quan siguin grans.

Surets: ens veiem a Bonaire i/o San Blas... Bona proa amics!

L’endemà ens llevem aviat i naveguem de cenyida 40 milles fins l’illa de Carriacou, trobant-nos immenses illes de “sargassum”, la mateixa alga que vam trobar durant la travessa. Aquest any sembla ser que la invasió d’aquestes algues és especialment forta, ara que es temporada baixa pel sargassum, els científics n'han trobat més que en en temporada alta del 2015, any record. No sabem com pot arribar a estar als mesos de juliol i agost...! El més emprenyador d’aquestes maleïdes algues és que es fa impossible pescar i que l’hidrogenerador queda bloquejat amb les branques que es queden enganxades a la pala i a l’helix.