TRAVESSA DE L’ATLÀNTIC II: CABO VERDE - MARTINIQUE

TANGAROA
1 feb 2018
4 Min. de lectura

Llibertat, Bellesa, Pau, Silenci, Contemplació, Respecte, Agraïment, Temps, Moviment, Somriures... són només algunes de les sensacions viscudes durant 16 dies i 20 hores durant la travessa que el Tangaroa, menjant-se 2.120 milles, ens ha portat des de Cap Verd fins a Martinique, a ritme de les nostres ànimes, sense presses, i adaptant-nos al dia segons la llum del sol, la lluna i les estrelles.

Sortim del Mindelo el dia de Reis a les 14.00h amb 25 nusos de vent i ratxes de 27 amb el foc al tangó i el gènova atangonat amb la botavara de la major rumb 269 (Cul de Sac du Marin, Martinique).

Establim les guàrdies cada 2 hores durant tot el dia, permetent doncs un descans de 6 hores a cadascun.

Sortim amb el Tangaroa enfarinat de la calima de Mindelo que s’ha ficat per cada racó de les escoltes, drisses, burdes, veles i fundes, papamòbil, stoppers.... que només els xàfecs que ens regala la travessa aconsegueixen netejar. Sembla que hem enganxat un any especialment intens de calima i alisis durs. I també una plaga d’algues que en ocasions formen veritables illes flotants que hem d’esquivar intentant evitar que s’enganxin a l’hèlix del what&sea.

Ens acompanyen majestuoses onades de 3 a 5 metres durant els 5 primers dies que ens venen 120 graus per estribord movent-nos “comme une machine à laver” i fent cruixir totes les fustes del Tangaroa... “Y así todo el día oiga!!!”

Cuinar a bord resulta tot un repte!

Els peixos voladors ens acompanyen cada dia: de dia amb els seus esplèndids vols planejant sobre les onades i de nit sorprenent-nos arribant a coberta, regalant-nos uns deliciosos esmorzars de forquilla. Alguns agosarats arriben a entrar fins a la banyera i al camarot de popa a través de l'escotilla! I que bons estan!! :-)

Conforme anem baixant de latitud, va pujant la temperatura i allargant-se el dia. No canviem l’hora i anem adaptant-nos diàriament a la nova llum, fent-se fosc als nostres quarts de 10 de la nit i veient sortir el sol a les 9 tocades del matí...

Observem una costura malmesa al foc i l’ hem de cosir el 4rt dia de travessa. L’arriem i el reforcem, a mà i a màquina, abans que empitjori mentre el Tangaroa segueix amb una punta de gènova avançant a 5-6 nusos.

I revisem les connexions del what&sea

Sense deixar d’alimentar-nos amb el deliciós pa que ens fa el Capità!

Els núvols ens venen a veure especialment per la nit sorprenent-nos amb xàfecs que descarreguen sobtadament i netejant el Tangaroa de la calima de Mindelo. Els matins es lleven majoritàriament ennuvolats i acaben deixant el cel clar amb una llum màgica i un mar ben blau d’una bellesa extrema, sobre el qual segueixen sobrevolant els peixos voladors i parelles d'ocells que intenten pescar-los sense èxit i d'altres descansen sobre l’aigua, i també ens visiten famílies de dofins llistats saltant a proa.

La vida a bord transcorre plàcidament alternant les guàrdies -durant les quals contemplem la lluna i/o constel·lacions i el plancton que Il.lumina el mar que va tallant el Tangaroa, alhora que vigilem els núvols que ens venen per popa- amb la lectura, el descans, la contemplació de les onades, fer pa, arreglar i/o millorar coses pendents del Tangaroa, i els àpats variats adaptats al moviment que ens regalen de les onades, recorrent així diàriament una mitja de 125 milles.

Dedicat a les cosines (Neus, Anna, Núria i Sònia :-) )

La darrera nit ens aproximem a Martinique amb l’oceà il.luminat per la lluna, hem de frenar el “Tanguito tragamilles” per arribar a Cul de Sac du Marin de bon matí amb llum de dia.

Ens sorprenen desenes de boies (“ampolles de plàstic”) dels pescadors que hem de sortejar abans d’entrar a la badia de Cul de Sac du Marin (rodejada de manglars) : un bosc de màstils que conformen milers de velers i catamarans fondejats, i déu-n’hi-dó quants d’enfonsats! Cal tenir també molta cura dels baixos dins de la badia que segons la marea són a un pam de la superfície!

Un cop fondejats baixem a terra després de 16 dies i 20 hores de navegació a pura vela, feliços i amb ganes de menjar una amanida (que ens sembla glòria!), carn i una cervesa ben fresqueta! Kokarum és un bon lloc on van a parar molts del navegants, ens retrobem amb el Dominique de Porto Santo i amb l’Iñigo de Mindelo! A les nits hi ha música en directe i el Planteur (el Ti Punch local) que animen la festa, on fàcilment acabes ballant o unint-te a la Jam on ets benvingut i en Joan no dubta a unir-s'hi!

L’entrada al país es fa de forma senzilla, a la Capitanerie hi ha uns ordinadors on registrar-se: 5 euros 10 minutets i som amabilissims. Hi ha targes disponibles pels banys per 20€/mes, dutxa amb aigua freda però amb temperatura tropical.

Cada dia cau un xàfec que descarrega amb força uns segons i seguidament surt un sol radiant que t’asseca ràpidament, tornant a entrar en calor fins al proper xàfec.

Cul de Sac du Marin és una ciutat volcada a la vida marinera: s’hi troba tot el necessari per qualsevol reparació, especialment a Caraïbe Marine (al costat del Mango Bay), això sí, a preus europeus. Al varador es troben també coses de segona mà a Le Grénier du Marin, ambdós accessible amb dinghy, igual que els supermercats (Leader Price, Simply, Carrefour) i el mercat, amb avocats gegants, plàtans boníssims i fruites i verdures locals.

Passats 3 dies anem a fondejar a Sainte Anne, a la sortida de la badia de Le Marin: un altre "parking" de velers i catamarans però amb aigües cristal.lines i un poblet encantador accessible a través del dinghy dock davant de l’església. Un sol carrer amb cases de colors, una boulangerie fantàstica, un minúscul Mercat de peix de 2 taulells a l’aire lliure i un mercat de fruita, verdures, espècies, artesanies i un Planteur local exquisit. I tastem les accras de mourue recent fetes...mmmhhhh! Això sí, som a França: tot tanca a les 17.00h.

30 de gener 2018: Aquí ens deixa l’Àngel després de gairebé 2 mesos embarcat havent fet amb nosaltres i la Rosa la travessa des de Pasito Blanco a Mindelo, i de Mindelo a Martinique. Gràcies Àngel per haver format part d’aquesta aventura i per les teves vinagretes de mostassa!;-)